Publicat per 
Debat0el Repte 2. Definir la Comunitat
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Fase 1. Definir la comunitat
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Antropologia del Disseny -Joc D’objectes-
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Antropologia del disseny – Aula 1
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per 
Debat0el Repte 1: Antropolologia del disseny
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat2el Repte 1. La llibreta
- Roser Castellà Carbonell says:
Hola Helena,
M’ha agradat molt l’objecte de la LLIBRETA doncs és com un petit món dins de les seves pàgines.
L’olor del paper i la textura és part d’un encant romàntic. A banda del misteri que s’hi amaga dins d’una llibreta. Mai saps que hi trobaràs dins abans d’obrir-la. Dins una llibreta hi podem trobar una bona cal·ligrafia, un munt d’escriptures de colors que ens poden fer més agradable la nostra lectura.Les tapes d’una llibreta són com la seva roba. Una bona tapa és com una carta de presentació. Aquí juga la creativitat que posem en triar una llibreta amb una tapa especial o senzilla.
En resum, una llibreta és més que un simple objecte. És un espai per les nostres idees i les nostre paraules.
M’ha agradat
- Mireia Soler Pujadas says:
Hola, Helena!
Trobo molt interessant la teva anàlisi i la teva reflexió. M’ha agradat llegir la teva vinculació amb l’objecte, ja que quan havíem d’escollir un objecte amb valor sentimental no vaig pensar en aquest, però llegint el teu treball, he recordat que la meva mare conserva una caixa amb totes les llibretes que he tingut des de ben petita fins a l’ESO. I és que, el que a simple vista pot semblar un simple bloc de fulls, pot tenir un gran valor sentimental, en el meu cas, gràcies a les llibretes que la meva mare va guardar, tinc records de tots els meus anys d’escola. Els meus gargots d’infant, els primers passos en l’aprenentatge de l’escriptura, les taules de multiplicar que em costaven tant d’aprendre, i molts altres records que, de no ser per aquestes llibretes, potser s’haurien perdut en el pas del temps…
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat3el Repte1. L’antropologia en el disseny
- Bernat Barón Sanahuja says:
Hola Kim,
La utilització del neumàtic com a joc infantil ofereix una visió fascinant de com els objectes quotidians poden adquirir significats profunds i funcionar com a catalitzadors de la imaginació i la interacció social. A través de l’antropologia del disseny, s’obre una finestra per explorar com aquest simple objecte es converteix en una peça vital en la construcció de la identitat cultural i la creació de comunitat.
La inclusió del neumàtic com a gronxador en pràctiques de disseny participatiu podria promoure la cocreació i la col·laboració comunitària, mentre que l’exploració de les percepcions culturals del joc amb neumàtics podria oferir una comprensió més profunda de les dinàmiques socials que influeixen en la seva utilització.
A més, la teva història del joc amb neumàtics em ressona profundament perquè em recorda la capacitat humana de trobar creativitat i diversió en els elements més simples de la vida. Les experiències de joc no només enriqueixen la nostra infància, sinó que també ens connecten amb les nostres comunitats i ensenyen valors duradors de col·laboració i sostenibilitat.
Moltes gràcies!
- Helena Sagrera Corvo says:
Hola Kim,
Molt interessant l’objecte escollit.
Recordo a la meva escola com en el pati dels nens/es de parvulari hi van construir una mena de circuit amb diferents pneumàtics pintats de colors. Aquest nou element dins la zona recreativa de l’escola es va convertir en una estructura de valor indispensable en molts dels jocs als que sempre jugaven.
Fent una mica de recerca sobre altres usos que han adquirit els pneumàtics, he trobat que dins del món de l’art, aquest objecte també ha trobat cabuda.
Hi ha una artista mexicana, Besatbeé Romero, que utilitza els pneumàtics per realitzar escultures amb un component de crítica social.
Utilitza i modifica articles quotidians com ara rodes de cotxes, llantes, automòbils, als quals afegeix una connotació femenina per destacar el paper de les dones en l’època moderna transformant aquests objectes històricament tan masculins. La seva herència mexicana la podem veure plasmada en cada una de les seves peces i alhora, convida a una interpretació contemporània de la globalització, dels rols de gènere, de les belles arts i l’art popular.Per altra banda, dins del món de l’esport, s’han implementat pràctiques en les quals l’ús de pneumàtics durant els entrenaments físics és cada cop més freqüents. Han passat de ser simples obstacles que havíem de saltar a ser un objecte de treball físic molt versàtil. Podem fer servir diferents tipus de pneumàtics, i això, també donarà diversitat a la rutina.
Salutacions,
Helena
- Alba Verdaguer Farell says:
Hola Kim,
Al llegir la teva publicació he recordat directament la meva escola. Vaig anar a l’escola La Roda, i el patí estava ple de rodes, tant de cotxes com de camions, recordo que aquestes eren les meves preferides, les agafàvem i les apilàvem per posar-nos dins, i d’aquesta manera ja teníem una cabanya. De fet, quan era petita em sentia especial i diferent ja que la meva escola tenia rodes perquè es deia La Roda, i tots podíem jugar a jocs originals i diferents que la resta perquè en el meu imaginari érem només nosaltres que tenim aquest objecte com a joguina.
Per nosaltres que hem crescut jugant amb neumàtics ens evoca emocions de tendresa, imaginació i bons records, però potser persones que no han jugat mai amb una roda imagino que el primer que els deu venir al cap son cotxes, i potser fins i tot carreres, una persona aficionada a les carreres de formula 1 o de motos, segurament neumàtics els evoca adrenalina i rapidesa.
És molt interessant com un simple objecte com el neumàtic pot arribar a provocar emocions tant diferents, i en aquest cas dins el mateix context cultural, simplement per un canvi en un joc infantil i una afició diferent.
Gràcies a la teva intervenció també he buscat més formes de com reutilitzar els neumàtics i he trobat aquest article amb idees molt interessants, com la creació de mobles.
Gràcies per la teva publicació, he gaudit llegint-la i pensant en els meus records amb neumàtics :)
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Benvinguts i benvingudes!
No hi ha comentaris.
Les intervencions estan tancades.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bon dia Elena, m’ha semblat un exemple d’objecte molt encertat per aquest primer repte. Entre les opcions que varejava per fer el treball també han aparegut les sabatilles de punta de ballet, ja que són un calçat i una eina que han estat molt presents en el meu dia a dia des de ben petita.
La meva vinculació amb les puntes de ballet es remunta a la meva infantesa, quan vaig començar a ballar. A més de ser un calçat artístic, també representa una eina d’expressió i disciplina física. Les puntes ofereixen comoditat i seguretat física, adaptant-se als peus de cada ballarí. En el context històric, han evolucionat des del segle XVIII, canviant des dels talons fins a les sabates de punta actuals. Aquestes sabatilles tenen un significat cultural profund, simbolitzant la perseverança i l’expressió artística a través del ball. La relació entre disseny i antropologia es manifesta en la seva funcionalitat i significat social, ja que les puntes de ballet no només són un calçat, sinó també un símbol de la cultura de la dansa.
D’altra banda, l’exigència i el treball que hi ha darrere de les puntes de ballet són immensos i exigeixen una dedicació extrema. La pràctica del ballet, especialment en puntes, requereix anys de formació, disciplina i esforç constant. Per dominar les puntes, els ballarins han de desenvolupar una forta musculatura a les cames i als peus, així com una gran flexibilitat i equilibri, un fet que al llarg del temps també ha estat molt recalcat: exigència, art i sacrifici.
Tot això implica hores de pràctica diària, sacrifici i superació constant del dolor i les limitacions físiques. Així, les puntes de ballet representen no només un calçat, sinó també el resultat d’una dedicació i passió extraordinàries per l’art de la dansa.
Gràcies per la teva aportació i per donar el valor d’aquest objecte.
Elsa Manrique.