A) QUÈ ÉS L’ETNOGRAFIA I QUINES TÈCNIQUES SÓN LES QUE UTILITZA?

Segons la Wikipèdia, l’etnografia és la disciplina que descriu els costums i tradicions dels pobles en antropologia. Aquesta disciplina pràctica forneix dades a l’etnologia. També pot definir-se com a etnologia descriptiva. https://ca.wikipedia.org/wiki/Etnografia

Segons l’Etno, Museu Valencià d’Etnologia: La manera d’arreplegar dades d’una cultura en la investigació antropològica quan es fa treball de camp es diu etnografia. L’etnografia és un mètode, o un conjunt de mètodes, que cal emprar si hom vol recollir dades d’una de forma sistemàtica. https://letno.dival.es/ca/actividad/que-es-letnologia

Segons Rosa Guber, en el seu llibre “La etnografia: Método, campo y reflexividad” el mètode a seguir consisteix en abandonar la comoditat i sortir al carrer amb l’objectiu de veure com viu, pensa i sent el ser humà. Per a portar a terme aquesta tècnica, caldrà fer una bona observació activa i participativa, interactuant amb els membres de la comunitat estudiada i observant les seves accions, pensaments i emocions en context.  D’aquesta manera, es podrà aconseguir una comprensió més profunda de la seva cultura, de les seves pràctiques socials i de les seves relacions interpersonals.

B) EL MEU KIT DE CAMP

Per a dur a terme aquest exercici necessitaré:

• Tenir a mà un bloc de notes per perdre notes detallades sobre el que es veu, s’escolta i se sent, dels seus comportaments, de les seves normes culturals/esportives i en resum de qualsevol cosa rellevant.

• Formularis de consentiment que consistirien en fulls d’informació sobre l’estudi per a completar el resultat obtingut

• Càmera de fotos, per poder treure imatges o videos de l’espai o de les activitats/esports que s’estiguin duent a terme.

• Mòbil, per si cal enregistrar alguna entrevista o fer recerca d’algun tema que sorgeixi. Pot ser complementari de la càmera de fotos/vídeo o fins i tot del bloc de notes.

• Ordinador, per poder fer la transcripció de les entrevistes, així com poder plasmar de forma ordenada el resultat de les notes que s’hagin pres prèviament.

• Roba esportiva per si cal pujar a una motora i enregistrar imatges/vídeos d’esportistes que estiguin remant o navegant o per entrar al gimnàs i posar-se en situació juntament amb els esportistes que estiguin entrenant.

C) COM UTILITZARÉ  LA RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

Per a portar a terme el meu KIT DE CAMP hi ha diferents tècniques per a aconseguir-ho:

• Practicant l’observació participant, passant temps amb la comunitat del Marítim. Participar en les activitats/esports que practiquen per comprendre millor les seves dinàmiques socials i culturals.

• Fent entrevistes als membres de la comunitat per obtenir perspectives profundes sobre les seves vides, creences, valors i experiències. En aquest punt estarà bé fer preguntes concretes per obtenir també respostes detallades.

• Analitzant el contingut

En aquest punt caldrà distingir entre:

1 Anàlisi reflexiu : en el que hauré de reflexionar periòdicament sobre el meu propi paper com a observador i investigador. En aquest punt, primer hauré d’identificar els meus propis prejudicis, tendències i influències per a tenir comprensió de la cultura que estic estudiant.

2 Anàlisi comparatiu : en el que caldrà comparar i  contrastar les dades recopilades amb altres estudis i  teories etnogràfiques d’altres comunitats similars, per ampliar la meva comprensió i descobrir noves perspectives.

D) Escolta activa. Per aconseguir un bon feedback amb els entrevistats, caldrà tenir una bona predisposició a escoltar-los, de forma empàtica i absolutament objectiva. El punt de la comunicació és bàsic per poder tenir una bona informació de primera mà, provinent dels membres de la comunitat.

Finalment, caldrà fer una validació de dades com pot ser la triangulació de dades, on podria utilitzar diferents mètodes de recopilació de dades per així validar la informació obtinguda i reforçar la credibilitat  d’aquest estudi.

La comunitat que he triat per a portar a terme aquest repte,  a la qual hi puc accedir i interactuar amb facilitat, és un Club social enfocat a l’esport, concretament al rem i a la vela. El Club és el Reial Club Marítim de Barcelona (RCMB).

Aquesta Comunitat, es va crear el 1902. Des d’aleshores, no va parar d’aconseguir resultats a nivell de medalles en competicions nacionals i internacionals, aconseguint al 1932,  la primera medalla olímpica en la disciplina de rem.

El seu objectiu és fomentar i facilitar la pràctica dels esports nàutics, principalment  el rem i la   Vela, celebrar competicions nàutiques, estimular el progrés de la construcció naval esportiva i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva.

Altres objectius també poden ser patrocinar o donar suport a iniciatives relacionades amb el mar, l’esport i la cultura sempre que no hi hagi lucre.

Donat el seu caràcter esportiu i de recreació, el Club podrà organitzar activitats cíviques i culturals, actes socials, festes i reunions de caràcter semblant. Les activitats esportives principals han de ser de caràcter federat.

El motiu del perquè he triat aquesta comunitat, és que jo sóc esportista d’elit, practico el rem i aquest és el meu Club, per la qual cosa, hi vaig molt sovint, puc interactuar, tant amb els entrenadors i amb els treballadors del  Club, com amb els membres de la Junta Directiva.

També cal especificar que el Club no només forma a nivell esportiu, si no que amb aquesta matèria va lligat de la mà fomentar els valors que implica l’esport: la solidaritat, el respecte, la inclusió o la diversitat. Els nostres entrenadors no estan enfocats només a la part esportiva, si no que  són formadors emocionals i ens acompanyen i fan seguiment acadèmic, especialment en les categories que estan en edat escolar (ESO, BATXILLERAT, CICLES FORMATIUS), sense passar per alt aquest acompanyament en l’etapa universitària.

En aquest seguiment emocional, es preocupen dels nostres neguits del dia a dia i fomenten la nostra socialització. Un exemple clar,  és que quan es va estades esportives, especialment, en el cas dels adolescents, es fan deixar els mòbils fomentant la comunicació entre nosaltres i l’activitat física.

La conclusió, és que penso que cal fomentar l’esport a totes les edats, però especialment, penso que a la gent jove li va molt bé practicar-lo, preferiblement si és en un entorn exterior, a l’aire lliure, independentment qu

e sigui a nivell de competició o a nivell lúdic, ja que és saludable a nivell físic i necessari a nivell emocional i social, donat que facilita eines que després es podran aplicar a tots els nivells al llarg de la nostra vida.

Objectiu:

Quina és la meva vinculació amb l’objecte? A quins valors, records, afectes o emocions apel.la?

Amb aquest objecte he tingut dues vinculacions diferents, ja que fan referència a dues etapes de la meva vida. La primera, va ser quan era petit: Hi jugava moltíssim i en tenia de diferents temàtiques. Els muntava amb el meu pare i hi jugava hores i hores. Més tard, en una segona etapa, ja adolescent, em van ajudar a treballar la imaginació. Els ajuntava amb els dels meus amics i fèiem diorames temàtics en espais públics com universitats o espais municipals, els quals ens deixaven una espai per fer un diorama d’un tema concret. En vuit, deu, dotze taules fèiem un diorama de grans dimensions, cosa que ens permetia ser imaginatius, compartir material, fer pluja d’idees, ser organitzatius i gaudir del treball en comú.

Quines són les característiques formals i funcionals principals de l’objecte triat?

Les característiques formals de les joguines Playmobil són figures articulades d’uns 7,5 cm., amb braços i cames rígides.

Funcionalment, són figures sempre alegres, fàcils de manipular i de transformar en personatges de qualsevol època o professió mitjançant els seus múltiples accessoris. D’aquesta manera aparentment senzilla, es prioritza a la imaginació como a principal protagonista del joc.  Aquest és el secret del seu èxit.

Actualment, se n’han venut uns 2.000 milions arreu del món!

A quina “necessitat universal” respon? Quines són les pràctiques socials amb què es relaciona?

Els playmobils no responen a una necessitat universal concreta.

Les pràctiques socials amb que se’ls relacionen són la seva expressió creativa, que estimulen la imaginació, ajuden al desenvolupament social, a l’educació emocional, a aprendre sobre el mon real, al desenvolupament de les habilitats motores, a l’entreteniment i a la diversió.

—Com es relacionen les característiques formals, funcionalitats, estètica i usabilitat de l’objecte triat amb els seus “dimensions culturals” i “funcions simbòliques”? Com canvien en diferents contexts culturals o èpoques històriques?

Les característiques formals, funcionals, estètiques i d’usabilitat estan molt lligades les unes amb les altres i també amb les dimensions culturals i amb les funcions simbòliques.

Les dues primeres poden estar relacionades amb les necessitats i les influències culturals de cada país on es distribueixen.

L’estètica pot estar adreçada a un tipus de gustos d’un tipus de cultura en concret, per exemple amb els colors o vestimenta.

Quant a la usabilitat, cal ressaltar el seu disseny ergonòmic, així com la seguretat del producte que sempre variarà depenent de la legislació i normes de cada país.

Un cop exposades les característiques formals i funcionals, reflexionarem en com es relacionen  les dimensions culturals i simbòliques.

Aquestes depenen dels significats simbòlics de cada cultura o de cada moment històric.  Els Playmobils poden ser associats amb valors, creences i pràctiques culturals específiques en diferents parts del món. Les seves històries i escenaris poden reflectir l’imaginari cultural d’una societat, incloent-hi contes, fets històrics i referències a la cultura popular. També poden ser utilitzats per representar i reforçar la identitat cultural d’una comunitat. El seu lema, però és no entrar mai ni en temes polítics, ni religiosos.

—Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper juga el concepte de “cultura”?

Tenint en compte que disseny  i antropologia estudien a les persones, hi trobarem diferents punts en comú:  cultura i  diversitat cultural, ètica, responsabilitat, l’estudi de com s’utilitzen els objectes, així com el seu significat, i perspectives interdisciplinàries.

Quant a la cultura es tenen en compte els valors, pràctiques i símbols d’una societat, i quant a la diversitat cultural,  cal diferenciar que l’antropologia  reconeix la diversitat a través del temps i l’espai i el disseny reconeix  les diferències d’aquesta diversitat.

Ètica i responsabilitat coincideixen en la preservació dels coneixements, de les pràctiques tradicionals, amb el respecte pels drets i necessitats dels participants de la investigació així com dels usuaris dels productes dissenyats, de la consideració dels impactes socials i ambientals dels objectes i finalment dels serveis que es creen.

L’estudi de l’ús i del significat ens indica que dissenyadors i antropòlegs es preocupen per entendre com són els objectes en aquest cas, playmobils, en que treballen dirigits a reflectir a persones i comunitats.

La diferència és que l’antropologia estudia com els objectes formen part de la vida quotidiana, mentre que amb les pràctiques socials d’una cultura, pretenen crear objectes que siguin útils i significatius per als seus usuaris.

El darrer punt, les perspectives interdisciplinàries ens fan veure que cada vegada es troba més interès en les perspectives interdisciplinàries entre el disseny i l’antropologia.