Repte 2. Compondre el Kit de Camp
a) Què és l’etnografia i quines tècniques són les que utilitza?
L’etnografia és una disciplina de la recerca antropològica que es centra en l’estudi descriptiu i interpretatiu de les cultures humanes. Es basa en la immersió directa de l’investigador en el camp d’estudi, vivint amb les comunitats o grups que investiga per comprendre les seves pràctiques, creences i valors des del seu punt de vista.
- Observació participativa: L’investigador forma part de la comunitat o grup que estudia, participant en les seves activitats quotidianes.
- Entrevistes estructurades i no estructurades: Realització de converses amb membres de la comunitat per obtenir informació sobre temes específics o deixant-los expressar-se lliurement.
- Registres de camp (Field Notes): Anotacions detallades sobre observacions, impressions i reflexions personals durant l’estada al camp.
- Anàlisi de documents: Estudi de documents locals, com ara registres històrics, llibres de registres, cartes, diaris, etc.
- Mapeig participatiu: Col·laboració amb membres de la comunitat per crear mapes que reflecteixin el seu coneixement local del territori.
- Recollida de material visual: Recollida de material visual és una part essencial. Implica la captura de material visual com fotos, vídeos, dibuixos, i altres artefactes visuals.
b) Com s’adapta el KIT al teu camp i a les teves inquietuds o preguntes de recerca?
- Diari d’observació:
- Descripció detallada: Espai per registrar observacions de la vida quotidiana, rituals, festes, interaccions socials, etc.
- Reaccions i reflexions: Secció per expressar emocions i interpretacions personals.
- Grabadora de camp:
- Entrevistes en audio: Per capturar les veus dels participants en les seves pròpies paraules.
- Arxiu de sons ambientals: Enregistraments dels sons de l’entorn, música local, converses en el mercat, etc.
- Càmera fotogràfica:
- Fotos de la comunitat: Retrats i imatges del dia a dia per capturar l’ambient.
- Kit d’entrevistes: Llista de preguntes: Preguntes estructurades per a entrevistes formals. Llibreta d’entrevistes: Espai per prendre notes durant les entrevistes.
- Mapa de la Comunitat:
- Plànol en paper: Per dibuixar el mapa amb l’ajuda dels residents locals.
- Marcadors de colors: Per identificar punts d’interès comunitari, llocs sagrats, centres socials, etc.
- Entrevista amb l’encarregada del casal de la gent gran:
- Objectiu: Coneixement aprofundit sobre el casal al llarg dels anys, l’evolució de les activitats i la seva importància per a la comunitat.
- Preguntes a incloure: Sobre els canvis al llarg del temps, les activitats més populars, anècdotes interessants, etc.
- Converses i Entrevistes amb Persones de la Comunitat:
- Objectiu: Capturar les veus locals i les seves percepcions sobre la identitat cultural.
- Mètode: Converses informals i entrevistes estructurades segons les temàtiques.
- Recerca de fotos de l’Ametlla antiga i dels seus habitants:
- Font d’informació: Arxiu local, museus, residents que puguin tenir fotos antigues.
- Objectiu: Documentar visualment la història i l’evolució de la comunitat.c)
c) Com ho utilitzaràs per a la recollida d’informació per a la teva recerca?
En la recerca de la identitat cultural a la comunitat, aquest KIT d’Etnografia serà essencial per a la recollida d’informació detallada i rica en context. A través de l’observació participativa, les entrevistes amb l’encarregada del casal de la gent gran, les converses amb membres de la comunitat i les hores observants, podré obtenir una visió completa de l’evolució del casal i la vida quotidiana dels habitants.
Les entrevistes enregistrades en àudio em permetran capturar les veus i les històries de primera mà dels residents locals, mentre que el diari d’observació serà l’espai per registrar les meves reflexions personals i reaccions a les experiències viscudes. Les fotos antigues de l’Ametlla i els seus habitants proporcionaran una visió visual de com era la vida en el passat i com ha evolucionat al llarg dels anys.
El mapa de la comunitat, creat amb la col·laboració dels residents, em proporcionarà una comprensió espacial de les dinàmiques socials i culturals, identificant llocs significatius com ara espais públics, llocs de culte, centres de reunió, entre altres.
En conjunt, aquest KIT em permetrà no només recollir dades objectives sinó també capturar la riquesa emocional i narrativa de la comunitat, tot contribuint a una anàlisi profunda de la seva identitat cultural des d’una perspectiva etnogràfica.
Aquest KIT per a la recerca de la identitat cultural està dissenyat per abordar les necessitats específiques d’un estudi etnogràfic en la comunitat. Amb una combinació d’entrevistes amb membres clau de la comunitat, observacions directes de la vida quotidiana i la recerca de fotos antigues, espero oferir una visió completa de la història i la identitat d’aquesta comunitat. A través de l’ús d’eines com el diari d’observació o el mapa de la comunitat, busco no només recollir dades sinò també capturar la riquesa emocional i narrativa d’aquesta comunitat única.
Debat0el Repte 2. Compondre el Kit de Camp
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Kim,
La utilització del neumàtic com a joc infantil ofereix una visió fascinant de com els objectes quotidians poden adquirir significats profunds i funcionar com a catalitzadors de la imaginació i la interacció social. A través de l’antropologia del disseny, s’obre una finestra per explorar com aquest simple objecte es converteix en una peça vital en la construcció de la identitat cultural i la creació de comunitat.
La inclusió del neumàtic com a gronxador en pràctiques de disseny participatiu podria promoure la cocreació i la col·laboració comunitària, mentre que l’exploració de les percepcions culturals del joc amb neumàtics podria oferir una comprensió més profunda de les dinàmiques socials que influeixen en la seva utilització.
A més, la teva història del joc amb neumàtics em ressona profundament perquè em recorda la capacitat humana de trobar creativitat i diversió en els elements més simples de la vida. Les experiències de joc no només enriqueixen la nostra infància, sinó que també ens connecten amb les nostres comunitats i ensenyen valors duradors de col·laboració i sostenibilitat.
Moltes gràcies!
Hola Kim,
Molt interessant l’objecte escollit.
Recordo a la meva escola com en el pati dels nens/es de parvulari hi van construir una mena de circuit amb diferents pneumàtics pintats de colors. Aquest nou element dins la zona recreativa de l’escola es va convertir en una estructura de valor indispensable en molts dels jocs als que sempre jugaven.
Fent una mica de recerca sobre altres usos que han adquirit els pneumàtics, he trobat que dins del món de l’art, aquest objecte també ha trobat cabuda.
Hi ha una artista mexicana, Besatbeé Romero, que utilitza els pneumàtics per realitzar escultures amb un component de crítica social.
Utilitza i modifica articles quotidians com ara rodes de cotxes, llantes, automòbils, als quals afegeix una connotació femenina per destacar el paper de les dones en l’època moderna transformant aquests objectes històricament tan masculins. La seva herència mexicana la podem veure plasmada en cada una de les seves peces i alhora, convida a una interpretació contemporània de la globalització, dels rols de gènere, de les belles arts i l’art popular.
Per altra banda, dins del món de l’esport, s’han implementat pràctiques en les quals l’ús de pneumàtics durant els entrenaments físics és cada cop més freqüents. Han passat de ser simples obstacles que havíem de saltar a ser un objecte de treball físic molt versàtil. Podem fer servir diferents tipus de pneumàtics, i això, també donarà diversitat a la rutina.
Salutacions,
Helena
Hola Kim,
Al llegir la teva publicació he recordat directament la meva escola. Vaig anar a l’escola La Roda, i el patí estava ple de rodes, tant de cotxes com de camions, recordo que aquestes eren les meves preferides, les agafàvem i les apilàvem per posar-nos dins, i d’aquesta manera ja teníem una cabanya. De fet, quan era petita em sentia especial i diferent ja que la meva escola tenia rodes perquè es deia La Roda, i tots podíem jugar a jocs originals i diferents que la resta perquè en el meu imaginari érem només nosaltres que tenim aquest objecte com a joguina.
Per nosaltres que hem crescut jugant amb neumàtics ens evoca emocions de tendresa, imaginació i bons records, però potser persones que no han jugat mai amb una roda imagino que el primer que els deu venir al cap son cotxes, i potser fins i tot carreres, una persona aficionada a les carreres de formula 1 o de motos, segurament neumàtics els evoca adrenalina i rapidesa.
És molt interessant com un simple objecte com el neumàtic pot arribar a provocar emocions tant diferents, i en aquest cas dins el mateix context cultural, simplement per un canvi en un joc infantil i una afició diferent.
Gràcies a la teva intervenció també he buscat més formes de com reutilitzar els neumàtics i he trobat aquest article amb idees molt interessants, com la creació de mobles.
https://blogs.20minutos.es/un-hogar-con-mucho-oficio/2013/05/28/reciclaje-sobre-ruedas-5-grandes-ideas-para-darle-nueva-vida-a-tus-neumaticos/
Gràcies per la teva publicació, he gaudit llegint-la i pensant en els meus records amb neumàtics :)