L’etnografia és el conjunt d’activitats que sol designar-se com a “treball de camp.”

Una part de la definició amb la que em quedo, és la que cita Rosana Guber en el seu llibre, La Etnografía: Método, campo y refelxividad: “Una etnografia presenta la interpretació problematitzada de l’autor sobre algun aspecte de la “realitat de l’acció humana.”

És un clar exemple com aquesta Comunitat, ha sapigut identificar que es construeix el coneixement a partir d’una suposada i premeditada ignorància. La persona com més sigui conscient sigui (o com més posi en qüestió les seves certeses), més disposada estarà a aprehendre la realitat en termes que no siguin els propis.

L’etnografia consta de diverses tècniques que fan conduïr a l’objectiu final, com per exemple, l’observació com a tècnica principal, Kits de camp, participació de tota mena, entrevistes, documentació de les interaccions, trets i punts rellevants a considerar, etc. És la recopilació de dades i observacions durant el treball de camp

Tenint en compte això, caldría primer desglossar les bases ètiques:

KIT DE CAMP

·EINES TANGIBLES:

ID: Qui ets? Què t’agradaría que la gent sapigués sobre tu i els teus “cinc cèntims” de pensaments i idees sobre aquest moviment i consciència de l’adopció i segones oportunitats? amb aquest ID, serà més fàcil conèixer-se entre persones. L’èsser humà, independentment de la comunitat, és de per si, curiós, fent-li captar l’atenció en tot moment. Això és efectiu a l’hora d’observar i comprendre les relacions que succeeixen dins la comunitat.

ENQUESTES: Les enquestes estaràn creades per conèixer i verificar vertaderes intencións/pensaments/maneres de ser i actuar, vers al tema que ens pertoca. Estàn creades i adaptades al tipus de target al que Adopta un pelut es dirigeix, ja que no totes les persones estàn ficades al “mateix sac.”

Què tan proper/a et sents amb aquest moviment de segones oportunitats?

Què tan informat o empàtic creus que ets amb el tema?

BLOC DE NOTES: Perquè mai se sap quan vindrà bé pendre notes ràpides, sense necessitat d’agafar el mòvil… Perquè cadascú té el seu mètode per fer-ho, “old school paper boli”, “new school pantalla”, tothom s’ha de sentir còmode!

MÒBIL, APP: La comunitat està vinculada i connectada a trevés d’una App, molt favorable a l’hora de dur a terme una investigació de camp. Compartir enllaços, noticies, apartat de blog i coneixement dels usuaris i animals en adopció o apadrinament, investigar i llegir sobre aquests processos, etc. Això, permetrà també una recopilació de tota mena d’informació.

·EINES INTANGIBLES:

ACCIÓ, BONES PRÀCTIQUES: Afavoreix l’esperit participaiu i actiu, fent immersió en la vida diària i quotidiana d’aquesta comunitat que permetrà entendre les interaccions, normes socials i pràctiques culturals des de dins.

COMUNICACIÓ ASSERTIVA: Gràcies a que es decideix involucrar-se dins la comunitat, la comunicació assertiva afavorirà la comunicació, creació de vincles amb membres de la comunitat.

FLEXIBILITAT I ADAPTACIÓ: Donades les característiques del KIT, no serà difícil establir i arribar a un acord en quant els punts de trobada o meeting amb la comunitat a l’hora de fer posada comú i compartir experiències.

REFLEXIONS: Durant el procés d’investigació, seràn clau les reflexions extretes entre membres de la comunitat, ells per conèixer-se entre ells mateixos, i per un altre banda, noslatres com a emissor, coneixent al receptor.

BIBLIOGRAFÍA 2:

-Website: http://adoptaunpelut.cat/

Imatges de banners extretes de http://adoptaunpelut.cat/

-Cita extreta del llibre per completar definició d’etnografía, La Etnografía: Método, campo y refelxividad, Rosana Guber (2001)

-Elements i il·lustracions gràfiques d’autoria i creació pròpia i original, amb els programes Illustrator & Photoshop

·Definir la Comunitat:

La comunitat escollida es tracta de Adopta Un Pelut, on persones recolzen l’adopció de mascotes i apadrinament d’animals, i que per tant, rebutjen tota mena d’acció de compra d’aquests éssers vius.

Ells també mostren al públic les possibilitats i llocs que emprenen aquesta iniciativa d’adopció, que es poden trobar en associacions veterinàries, internet, refugis, etc. Comparteixen entre ells, iniciatives i resolució de problemàtiques, això és en part, el que m’ha agradat d’ells:

Per què adoptar? abans de prendre qualsevol decisió, sempre és important parar, i analitzar la situació…

Avui dia, tot i la difussió de les xarxes socials o experiències mòbil, encara hi ha molta desinformació que es té a l’hora sumar un animal de companyia a la llar. En el cas de voler incorporar un nou membre a la familia, s’acostuma a analitzar el tipus de mascota, quan en realitat, és també important veure quin és l’estil de vida que té una persona.

De vegades, els sentiments formen una part proporcional del procés fins donar un resultat final, i en aquest cas, han de tenir més pès que mai.

Diríem per tant que partim d’un públic subjectiu que obviament, comparteixen diferents preferències u opinions, però els hi uneix aquest sentiment pels animals i les seves segones oportunitats.

·Expectatives de camp:

La gent té veu per difundir, i tot aquest col·lectiu de persones, tenen les seves formes de conscienciar de manera positiva, o almenys de no fer sentir obligat a ningú, o d’obrir els ulls a una persona sobre l’adopció i tota mena de dades insteressants sobre els animals. Les meves expectatives seràn explorar quins mètodes son els més correctes que estiguin relacionats amb un sentiment que veritablement doni els seus fruïts en les persones, en l’enfoc amb el que creeen el missatge.

·BIBLIOGRAFÍA 1

-Website: http://adoptaunpelut.cat/

Imatges de banners extretes de http://adoptaunpelut.cat/

OBJECTE ESCOLLIT:

·Vinculació amb l’objecte:

L’objecte escollit son les puntes de ballet, disciplina que m’acompanya des dels quatre anys d’edat, quan m’en vaig enamorar de la dansa. Per a molts, un calçat artístic, per altres un calçat d’esport. Aquí el debat etern; disciplina artística o atlètica d’esport?

Existeixen molts models en el mercat, però no només per pura estètica, sino per l’ergonomía i adaptació dels peus de cada ballarí, perquè no tots els peus son iguals.

LA NECESSITAT A LA QUE RESPON

A priori, poden semblar un instrument la qual única funció és torturar i masacrar el peu, però en realitat, respon a una necessitat progressiva en el desenvolupament de les cames d’un ballarí, afavorint també el peu, en una transformació de manera progressiva i espectacular. És tasca doncs, del ballarí/na, comprendre i rebre informació mitjançant els sentits corporals, que a la llarga reconeixerà i recordarà, que ens permeten captar els diferents estímuls que procedeixen dels objectes o entorns, que en aquest càs serien les extremitats que estàn activades quan s’utilitza el calçat. Aquí també juga un paper important la intel·igència cinètica corporal ja que s’activa l’habilitat per controlar els moviments del propi cos.

Si, tot això, gràcies a una sabata!

CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS:

·Característiques formals: Hi ha molts mites sobre què estan fetes les puntes de ballet, no són de guix, ni escaiola: són de tela, cartró, cola i pell.

La meva antiga punta de ballet “diseccionada”:

Parts d’una punta en detall: (explicació de funció i Affordance)

·Característiques funcionals: Aquest calçat proporciona, tot i que al principi pugui semblar extrany, aspectes de comoditat física en quant a l’adaptació morfològica (peu/sabata), estat personal (físic i de seguretat) i per últim, valoracions estètiques, com estètica que segueix la línia de la cama fins al peu.

DIMENSIONS CULTURALS I FUNCIONS SIMBÒLIQUES I SOCIALS

• Segle XVIII, Pre-Romanticisme: Les dones van començar a ballar ballet al 1661, vint anys després que el Rei Lluís IV ordenés la fundació de l’Acadèmia Reial de la Dansa. En aquell moment, la sabata de ballet tenia talons, (no gaire lluny de lluir com una sabata de taló corrent).

• Meitat del segle XVIII: La ballarina Maria Camargo, va modificar el calçat i per primera vegada ballo amb sabata sense talons, més lleugers i còmodes. A partir d’aquí, van començar molts canvis també per a la posada en escena que coneixem actualment. Donada la Revolució Francesa, va haver-hi canvis; es van substituir els talons per les sabates baixes, i això també es va aplicar a la dansa. Aquí es van introduir les cintes de subjecció.

Donat a aquesta nova comoditat i lleugeresa, es van incorporar i van inventar nous passos per executar ballant amb les sabatilles.

• Meitat del segle IXX, Romanticisme: Naixament de la primera sabatilla de punta, tal i com la coneixem. Com que les ballarines habíen d’interpretar personatges de la ficció sobre l’escenari, això també necessitaba de nous pasos i de la necessitat de ballar-los sobre la punta.

• Segona meitat del segle XIX: Per últim, la modificació que havien manifestat les sabatilles, eren d’una sola més gruixa, forta i ferma, i una caixa per donar suport a la part dels dits i protegir els metatarsos. I així, fins a l’actualitat.

RELACIÓ ENTRE DISSENY I ANTROPOLOGÍA:

Hi ha la perspectiva humanista de la cultura; a una classe social. Aquí també se’ns presenta la cultura Ethnos (col·lectivitat); parlem del col·lectiu de la dansa, de l’art escènic, es practiquen moviments corporals, hi ha ajut al cos gràcies a erts objectes que afavoreixen l’activitat, etc. Quan diríem que estem fent cultura en la dansa? Quan diriem que estem cultura amb una sabatilla? Jo, ballo, i la sabatilla de punta en si, no l’associem a cultura, sino que a pripori associem a cultura tot el que envolta en la dansa; moviment, músiques, interpretació, etc. Però en el moment que decideixo agafar la sabatilla, i la modifiquem o li donem un propòsit per poder practicar aquesta disciplina, i no només per caminar o cobrir el peu, en aquest moment estem culturitzant, apropiant-nos de les sabatilles i el que puc aconseguir gràcies a elles.

“La cultura és compartida o compartible”, la dansa és assimilable, però no la portem als gens, es van transmitint, tal i com la cultura.

Diríem que en si, un cos es mou per fer un moviment, però en el moment que li donem una intenció/transfons, ho associem a la cultura simbòlica: Les puntes no son importants pel que són, sino pel que complementen a la dansa a representar.

BIBLIOGRAFÍA:

Imatges d’autoría pròpia, (jo sent, la model de cames i plus tombé) en els apartats de:

-OBJECTE ESCOLLIT i CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS

 realitzades al plató fotogràfic Cadàver Exquisit de Barcelona: https://cadaverexquisit.com/alquiler-estudio-fotografico-en-barcelona/

Imatges e informació d’arxiu històric (apartat DIMENSIONS CULTURALS I FUNCIONS SIMBÒLIQUES I SOCIALS) extretes del documental  i llibre online “Las zapatillas de punta de ballet a través del tiempo” de Vadim Proshichev. https://www.youtube.com/watch?app=desktop&v=2DXZMprPac o

Llibre: “Técnica de puntas para principiantes, jóvenes y adultos”, de Vadim Proshichev. (2020)

Informació i aprenentatge per l’apartat de RELACIÓ ENTRE DISSENY I ANTROPOLOGÍA. Documental (material UOC): “Què entendem per cultura?” per Dr. Josep Martí