OBJECTE ESCOLLIT:
·Vinculació amb l’objecte:
L’objecte escollit son les puntes de ballet, disciplina que m’acompanya des dels quatre anys d’edat, quan m’en vaig enamorar de la dansa. Per a molts, un calçat artístic, per altres un calçat d’esport. Aquí el debat etern; disciplina artística o atlètica d’esport?
Existeixen molts models en el mercat, però no només per pura estètica, sino per l’ergonomía i adaptació dels peus de cada ballarí, perquè no tots els peus son iguals.
LA NECESSITAT A LA QUE RESPON
A priori, poden semblar un instrument la qual única funció és torturar i masacrar el peu, però en realitat, respon a una necessitat progressiva en el desenvolupament de les cames d’un ballarí, afavorint també el peu, en una transformació de manera progressiva i espectacular. És tasca doncs, del ballarí/na, comprendre i rebre informació mitjançant els sentits corporals, que a la llarga reconeixerà i recordarà, que ens permeten captar els diferents estímuls que procedeixen dels objectes o entorns, que en aquest càs serien les extremitats que estàn activades quan s’utilitza el calçat. Aquí també juga un paper important la intel·igència cinètica corporal ja que s’activa l’habilitat per controlar els moviments del propi cos.
Si, tot això, gràcies a una sabata!
CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS:
·Característiques formals: Hi ha molts mites sobre què estan fetes les puntes de ballet, no són de guix, ni escaiola: són de tela, cartró, cola i pell.
La meva antiga punta de ballet “diseccionada”:
Parts d’una punta en detall: (explicació de funció i Affordance)
·Característiques funcionals: Aquest calçat proporciona, tot i que al principi pugui semblar extrany, aspectes de comoditat física en quant a l’adaptació morfològica (peu/sabata), estat personal (físic i de seguretat) i per últim, valoracions estètiques, com estètica que segueix la línia de la cama fins al peu.
DIMENSIONS CULTURALS I FUNCIONS SIMBÒLIQUES I SOCIALS
- Segle XVIII, Pre-Romanticisme: Les dones van començar a ballar ballet al 1661, vint anys després que el Rei Lluís IV ordenés la fundació de l’Acadèmia Reial de la Dansa. En aquell moment, la sabata de ballet tenia talons, (no gaire lluny de lluir com una sabata de taló corrent).
- Meitat del segle XVIII: La ballarina Maria Camargo, va modificar el calçat i per primera vegada ballo amb sabata sense talons, més lleugers i còmodes. A partir d’aquí, van començar molts canvis també per a la posada en escena que coneixem actualment. Donada la Revolució Francesa, va haver-hi canvis; es van substituir els talons per les sabates baixes, i això també es va aplicar a la dansa. Aquí es van introduir les cintes de subjecció.
Donat a aquesta nova comoditat i lleugeresa, es van incorporar i van inventar nous passos per executar ballant amb les sabatilles.
- Meitat del segle IXX, Romanticisme: Naixament de la primera sabatilla de punta, tal i com la coneixem. Com que les ballarines habíen d’interpretar personatges de la ficció sobre l’escenari, això també necessitaba de nous pasos i de la necessitat de ballar-los sobre la punta.
- Segona meitat del segle XIX: Per últim, la modificació que havien manifestat les sabatilles, eren d’una sola més gruixa, forta i ferma, i una caixa per donar suport a la part dels dits i protegir els metatarsos. I així, fins a l’actualitat.
RELACIÓ ENTRE DISSENY I ANTROPOLOGÍA:
Hi ha la perspectiva humanista de la cultura; a una classe social. Aquí també se’ns presenta la cultura Ethnos (col·lectivitat); parlem del col·lectiu de la dansa, de l’art escènic, es practiquen moviments corporals, hi ha ajut al cos gràcies a erts objectes que afavoreixen l’activitat, etc. Quan diríem que estem fent cultura en la dansa? Quan diriem que estem cultura amb una sabatilla? Jo, ballo, i la sabatilla de punta en si, no l’associem a cultura, sino que a pripori associem a cultura tot el que envolta en la dansa; moviment, músiques, interpretació, etc. Però en el moment que decideixo agafar la sabatilla, i la modifiquem o li donem un propòsit per poder practicar aquesta disciplina, i no només per caminar o cobrir el peu, en aquest moment estem culturitzant, apropiant-nos de les sabatilles i el que puc aconseguir gràcies a elles.
“La cultura és compartida o compartible”, la dansa és assimilable, però no la portem als gens, es van transmitint, tal i com la cultura.
Diríem que en si, un cos es mou per fer un moviment, però en el moment que li donem una intenció/transfons, ho associem a la cultura simbòlica: Les puntes no son importants pel que són, sino pel que complementen a la dansa a representar.
BIBLIOGRAFÍA:
Imatges d’autoría pròpia, (jo sent, la model de cames i plus tombé) en els apartats de:
-OBJECTE ESCOLLIT i CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS
realitzades al plató fotogràfic Cadàver Exquisit de Barcelona: https://cadaverexquisit.com/alquiler-estudio-fotografico-en-barcelona/
Imatges e informació d’arxiu històric (apartat DIMENSIONS CULTURALS I FUNCIONS SIMBÒLIQUES I SOCIALS) extretes del documental i llibre online “Las zapatillas de punta de ballet a través del tiempo” de Vadim Proshichev. https://www.youtube.com/watch?app=desktop&v=2DXZMprPac o
Llibre: “Técnica de puntas para principiantes, jóvenes y adultos”, de Vadim Proshichev. (2020)
Informació i aprenentatge per l’apartat de RELACIÓ ENTRE DISSENY I ANTROPOLOGÍA. Documental (material UOC): “Què entendem per cultura?” per Dr. Josep Martí
Bon dia Elena, m’ha semblat un exemple d’objecte molt encertat per aquest primer repte. Entre les opcions que varejava per fer el treball també han aparegut les sabatilles de punta de ballet, ja que són un calçat i una eina que han estat molt presents en el meu dia a dia des de ben petita.
La meva vinculació amb les puntes de ballet es remunta a la meva infantesa, quan vaig començar a ballar. A més de ser un calçat artístic, també representa una eina d’expressió i disciplina física. Les puntes ofereixen comoditat i seguretat física, adaptant-se als peus de cada ballarí. En el context històric, han evolucionat des del segle XVIII, canviant des dels talons fins a les sabates de punta actuals. Aquestes sabatilles tenen un significat cultural profund, simbolitzant la perseverança i l’expressió artística a través del ball. La relació entre disseny i antropologia es manifesta en la seva funcionalitat i significat social, ja que les puntes de ballet no només són un calçat, sinó també un símbol de la cultura de la dansa.
D’altra banda, l’exigència i el treball que hi ha darrere de les puntes de ballet són immensos i exigeixen una dedicació extrema. La pràctica del ballet, especialment en puntes, requereix anys de formació, disciplina i esforç constant. Per dominar les puntes, els ballarins han de desenvolupar una forta musculatura a les cames i als peus, així com una gran flexibilitat i equilibri, un fet que al llarg del temps també ha estat molt recalcat: exigència, art i sacrifici.
Tot això implica hores de pràctica diària, sacrifici i superació constant del dolor i les limitacions físiques. Així, les puntes de ballet representen no només un calçat, sinó també el resultat d’una dedicació i passió extraordinàries per l’art de la dansa.
Gràcies per la teva aportació i per donar el valor d’aquest objecte.
Elsa Manrique.