Publicat per

Antropologia del disseny – Aula 1

Publicat per

Antropologia del disseny – Aula 1

Objectiu: Quina és la meva vinculació amb l’objecte? A quins valors, records, afectes o emocions apel.la? Amb aquest objecte he tingut dues vinculacions diferents, ja que fan referència a dues etapes de la meva vida. La primera, va ser quan era petit: Hi jugava moltíssim i en tenia de diferents temàtiques. Els muntava amb el meu pare i hi jugava hores i hores. Més tard, en una segona etapa, ja adolescent, em van ajudar a treballar la imaginació. Els ajuntava…
Objectiu: Quina és la meva vinculació amb l’objecte? A quins valors, records, afectes o emocions apel.la? Amb aquest objecte…

Objectiu:

Quina és la meva vinculació amb l’objecte? A quins valors, records, afectes o emocions apel.la?

Amb aquest objecte he tingut dues vinculacions diferents, ja que fan referència a dues etapes de la meva vida. La primera, va ser quan era petit: Hi jugava moltíssim i en tenia de diferents temàtiques. Els muntava amb el meu pare i hi jugava hores i hores. Més tard, en una segona etapa, ja adolescent, em van ajudar a treballar la imaginació. Els ajuntava amb els dels meus amics i fèiem diorames temàtics en espais públics com universitats o espais municipals, els quals ens deixaven una espai per fer un diorama d’un tema concret. En vuit, deu, dotze taules fèiem un diorama de grans dimensions, cosa que ens permetia ser imaginatius, compartir material, fer pluja d’idees, ser organitzatius i gaudir del treball en comú.

 

Quines són les característiques formals i funcionals principals de l’objecte triat?

Les característiques formals de les joguines Playmobil són figures articulades d’uns 7,5 cm., amb braços i cames rígides.

Funcionalment, són figures sempre alegres, fàcils de manipular i de transformar en personatges de qualsevol època o professió mitjançant els seus múltiples accessoris. D’aquesta manera aparentment senzilla, es prioritza a la imaginació como a principal protagonista del joc.  Aquest és el secret del seu èxit.

Actualment, se n’han venut uns 2.000 milions arreu del món!

A quina “necessitat universal” respon? Quines són les pràctiques socials amb què es relaciona?

Els playmobils no responen a una necessitat universal concreta.

Les pràctiques socials amb que se’ls relacionen són la seva expressió creativa, que estimulen la imaginació, ajuden al desenvolupament social, a l’educació emocional, a aprendre sobre el mon real, al desenvolupament de les habilitats motores, a l’entreteniment i a la diversió.

 

—Com es relacionen les característiques formals, funcionalitats, estètica i usabilitat de l’objecte triat amb els seus “dimensions culturals” i “funcions simbòliques”? Com canvien en diferents contexts culturals o èpoques històriques?

Les característiques formals, funcionals, estètiques i d’usabilitat estan molt lligades les unes amb les altres i també amb les dimensions culturals i amb les funcions simbòliques.

Les dues primeres poden estar relacionades amb les necessitats i les influències culturals de cada país on es distribueixen.

L’estètica pot estar adreçada a un tipus de gustos d’un tipus de cultura en concret, per exemple amb els colors o vestimenta.

Quant a la usabilitat, cal ressaltar el seu disseny ergonòmic, així com la seguretat del producte que sempre variarà depenent de la legislació i normes de cada país.

Un cop exposades les característiques formals i funcionals, reflexionarem en com es relacionen  les dimensions culturals i simbòliques.

Aquestes depenen dels significats simbòlics de cada cultura o de cada moment històric.  Els Playmobils poden ser associats amb valors, creences i pràctiques culturals específiques en diferents parts del món. Les seves històries i escenaris poden reflectir l’imaginari cultural d’una societat, incloent-hi contes, fets històrics i referències a la cultura popular. També poden ser utilitzats per representar i reforçar la identitat cultural d’una comunitat. El seu lema, però és no entrar mai ni en temes polítics, ni religiosos.

 

—Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper juga el concepte de “cultura”?

Tenint en compte que disseny  i antropologia estudien a les persones, hi trobarem diferents punts en comú:  cultura i  diversitat cultural, ètica, responsabilitat, l’estudi de com s’utilitzen els objectes, així com el seu significat, i perspectives interdisciplinàries.

 

Quant a la cultura es tenen en compte els valors, pràctiques i símbols d’una societat, i quant a la diversitat cultural,  cal diferenciar que l’antropologia  reconeix la diversitat a través del temps i l’espai i el disseny reconeix  les diferències d’aquesta diversitat.

Ètica i responsabilitat coincideixen en la preservació dels coneixements, de les pràctiques tradicionals, amb el respecte pels drets i necessitats dels participants de la investigació així com dels usuaris dels productes dissenyats, de la consideració dels impactes socials i ambientals dels objectes i finalment dels serveis que es creen.

L’estudi de l’ús i del significat ens indica que dissenyadors i antropòlegs es preocupen per entendre com són els objectes en aquest cas, playmobils, en que treballen dirigits a reflectir a persones i comunitats.

La diferència és que l’antropologia estudia com els objectes formen part de la vida quotidiana, mentre que amb les pràctiques socials d’una cultura, pretenen crear objectes que siguin útils i significatius per als seus usuaris.

El darrer punt, les perspectives interdisciplinàries ens fan veure que cada vegada es troba més interès en les perspectives interdisciplinàries entre el disseny i l’antropologia.

Debat0el Antropologia del disseny – Aula 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

Repte 1: L’antropologia en el disseny

Publicat per

Repte 1: L’antropologia en el disseny

OBJECTE ESCOLLIT: ·Vinculació amb l’objecte: L’objecte escollit son les puntes de ballet, disciplina que m’acompanya des dels quatre anys d’edat, quan m’en…
OBJECTE ESCOLLIT: ·Vinculació amb l’objecte: L’objecte escollit son les puntes de ballet, disciplina que m’acompanya des dels quatre anys…
OBJECTE ESCOLLIT:

·Vinculació amb l’objecte:

L’objecte escollit son les puntes de ballet, disciplina que m’acompanya des dels quatre anys d’edat, quan m’en vaig enamorar de la dansa. Per a molts, un calçat artístic, per altres un calçat d’esport. Aquí el debat etern; disciplina artística o atlètica d’esport?

Existeixen molts models en el mercat, però no només per pura estètica, sino per l’ergonomía i adaptació dels peus de cada ballarí, perquè no tots els peus son iguals.

LA NECESSITAT A LA QUE RESPON

A priori, poden semblar un instrument la qual única funció és torturar i masacrar el peu, però en realitat, respon a una necessitat progressiva en el desenvolupament de les cames d’un ballarí, afavorint també el peu, en una transformació de manera progressiva i espectacular. És tasca doncs, del ballarí/na, comprendre i rebre informació mitjançant els sentits corporals, que a la llarga reconeixerà i recordarà, que ens permeten captar els diferents estímuls que procedeixen dels objectes o entorns, que en aquest càs serien les extremitats que estàn activades quan s’utilitza el calçat. Aquí també juga un paper important la intel·igència cinètica corporal ja que s’activa l’habilitat per controlar els moviments del propi cos.

Si, tot això, gràcies a una sabata!

CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS:

·Característiques formals: Hi ha molts mites sobre què estan fetes les puntes de ballet, no són de guix, ni escaiola: són de tela, cartró, cola i pell.

La meva antiga punta de ballet “diseccionada”:

Parts d’una punta en detall: (explicació de funció i Affordance)

 

·Característiques funcionals: Aquest calçat proporciona, tot i que al principi pugui semblar extrany, aspectes de comoditat física en quant a l’adaptació morfològica (peu/sabata), estat personal (físic i de seguretat) i per últim, valoracions estètiques, com estètica que segueix la línia de la cama fins al peu.

DIMENSIONS CULTURALS I FUNCIONS SIMBÒLIQUES I SOCIALS

  • Segle XVIII, Pre-Romanticisme: Les dones van començar a ballar ballet al 1661, vint anys després que el Rei Lluís IV ordenés la fundació de l’Acadèmia Reial de la Dansa. En aquell moment, la sabata de ballet tenia talons, (no gaire lluny de lluir com una sabata de taló corrent).

  • Meitat del segle XVIII: La ballarina Maria Camargo, va modificar el calçat i per primera vegada ballo amb sabata sense talons, més lleugers i còmodes. A partir d’aquí, van començar molts canvis també per a la posada en escena que coneixem actualment. Donada la Revolució Francesa, va haver-hi canvis; es van substituir els talons per les sabates baixes, i això també es va aplicar a la dansa. Aquí es van introduir les cintes de subjecció.

Donat a aquesta nova comoditat i lleugeresa, es van incorporar i van inventar nous passos per executar ballant amb les sabatilles.

  • Meitat del segle IXX, Romanticisme: Naixament de la primera sabatilla de punta, tal i com la coneixem. Com que les ballarines habíen d’interpretar personatges de la ficció sobre l’escenari, això també necessitaba de nous pasos i de la necessitat de ballar-los sobre la punta.

  • Segona meitat del segle XIX: Per últim, la modificació que havien manifestat les sabatilles, eren d’una sola més gruixa, forta i ferma, i una caixa per donar suport a la part dels dits i protegir els metatarsos. I així, fins a l’actualitat.

 

RELACIÓ ENTRE DISSENY I ANTROPOLOGÍA:

Hi ha la perspectiva humanista de la cultura; a una classe social. Aquí també se’ns presenta la cultura Ethnos (col·lectivitat); parlem del col·lectiu de la dansa, de l’art escènic, es practiquen moviments corporals, hi ha ajut al cos gràcies a erts objectes que afavoreixen l’activitat, etc. Quan diríem que estem fent cultura en la dansa? Quan diriem que estem cultura amb una sabatilla? Jo, ballo, i la sabatilla de punta en si, no l’associem a cultura, sino que a pripori associem a cultura tot el que envolta en la dansa; moviment, músiques, interpretació, etc. Però en el moment que decideixo agafar la sabatilla, i la modifiquem o li donem un propòsit per poder practicar aquesta disciplina, i no només per caminar o cobrir el peu, en aquest moment estem culturitzant, apropiant-nos de les sabatilles i el que puc aconseguir gràcies a elles.

“La cultura és compartida o compartible”, la dansa és assimilable, però no la portem als gens, es van transmitint, tal i com la cultura.

Diríem que en si, un cos es mou per fer un moviment, però en el moment que li donem una intenció/transfons, ho associem a la cultura simbòlica: Les puntes no son importants pel que són, sino pel que complementen a la dansa a representar.

 

BIBLIOGRAFÍA:

Imatges d’autoría pròpia, (jo sent, la model de cames i plus tombé) en els apartats de:

-OBJECTE ESCOLLIT i CARACTERÍSTIQUES FORMALS I FUNCIONALS

 realitzades al plató fotogràfic Cadàver Exquisit de Barcelona: https://cadaverexquisit.com/alquiler-estudio-fotografico-en-barcelona/

Imatges e informació d’arxiu històric (apartat DIMENSIONS CULTURALS I FUNCIONS SIMBÒLIQUES I SOCIALS) extretes del documental  i llibre online “Las zapatillas de punta de ballet a través del tiempo” de Vadim Proshichev. https://www.youtube.com/watch?app=desktop&v=2DXZMprPac o

Llibre: “Técnica de puntas para principiantes, jóvenes y adultos”, de Vadim Proshichev. (2020)

Informació i aprenentatge per l’apartat de RELACIÓ ENTRE DISSENY I ANTROPOLOGÍA. Documental (material UOC): “Què entendem per cultura?” per Dr. Josep Martí

Debat1el Repte 1: L’antropologia en el disseny

  1. Elsa Manrique Gràcia says:

    Bon dia Elena, m’ha semblat un exemple d’objecte molt encertat per aquest primer repte. Entre les opcions que varejava per fer el treball també han aparegut les sabatilles de punta de ballet, ja que són un calçat i una eina que han estat molt presents en el meu dia a dia des de ben petita.
    La meva vinculació amb les puntes de ballet es remunta a la meva infantesa, quan vaig començar a ballar. A més de ser un calçat artístic, també representa una eina d’expressió i disciplina física. Les puntes ofereixen comoditat i seguretat física, adaptant-se als peus de cada ballarí. En el context històric, han evolucionat des del segle XVIII, canviant des dels talons fins a les sabates de punta actuals. Aquestes sabatilles tenen un significat cultural profund, simbolitzant la perseverança i l’expressió artística a través del ball. La relació entre disseny i antropologia es manifesta en la seva funcionalitat i significat social, ja que les puntes de ballet no només són un calçat, sinó també un símbol de la cultura de la dansa.

    D’altra banda, l’exigència i el treball que hi ha darrere de les puntes de ballet són immensos i exigeixen una dedicació extrema. La pràctica del ballet, especialment en puntes, requereix anys de formació, disciplina i esforç constant. Per dominar les puntes, els ballarins han de desenvolupar una forta musculatura a les cames i als peus, així com una gran flexibilitat i equilibri, un fet que al llarg del temps també ha estat molt recalcat: exigència, art i sacrifici.

    Tot això implica hores de pràctica diària, sacrifici i superació constant del dolor i les limitacions físiques. Així, les puntes de ballet representen no només un calçat, sinó també el resultat d’una dedicació i passió extraordinàries per l’art de la dansa.
    Gràcies per la teva aportació i per donar el valor d’aquest objecte.

    Elsa Manrique.