MEMÒRIA DE CAMP DEL REIAL CLUB MARÍTIM DE BARCELONA

INDEX

1. Descripció del treball de camp realitzat:

a.1) Descripció de la comunitat escollida

a.2) Preguntes inicials

a.3) Explicació metodològica

1. Troballes o insghits

b.1) Entrevistes

b.2) Converses

b:3) Fotografies

1. Aprenentatges

1. Descripció del treball de camp realitzat:

a.1) Descripció de la comunitat escollida

La comunitat objecte de descripció, és el Reial Club Marítim de Barcelona (RCMB).

El Marítim és un Club social enfocat a l’esport, concretament al rem i a la vela.

Aquesta Comunitat, es va crear el 1902. Des d’aleshores, no va parar d’aconseguir resultats a nivell de medalles en competicions nacionals i internacionals, aconseguint al 1932,  la primera medalla olímpica en la disciplina de rem.

El seu objectiu és fomentar i facilitar la pràctica dels esports nàutics, principalment  el rem i la   Vela, celebrar competicions nàutiques, estimular el progrés de la construcció naval esportiva i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva.

Altres objectius també poden ser patrocinar o donar suport a iniciatives relacionades amb el mar, l’esport i la cultura sempre que no hi hagi lucre.

Donat el seu caràcter esportiu i de recreació, el Club podrà organitzar activitats cíviques i culturals, actes socials, festes i reunions de caràcter semblant. Les activitats esportives principals han de ser de caràcter federat.

https://www.maritimbarcelona.org/

a.2) Preguntes inicials

Les preguntes inicials que em vaig plantejar van ser sobre els objectius que cada entrevistat podria tenir del perquè s’havia fet soci del Club.

Cal especificar la diferent tipologia dels socis del Marítim.

Com he explicat el Club té dues vessants esportives enfocades a la competició, el rem i la vela. A part, també hi ha creuristes que són les persones que tenen un vaixell de la seva propietat amarrat a les instal.lacions del Club.

Jo em fixaré amb el col.lectiu que practica el rem. Dins d’aquest col.lectiu també hi trobarem diferents casuístiques:

Qui fa banc mòbil i qui fa banc fix

El col.lectiu que fa banc mòbil està dividit en vàries categories: infantils, cadets, juvenils, sèniors i veterans.

Aquest col.lectiu té la vessant de competició i la vessant lúdica.

El banc mòbil té la disciplina de rem olímpic i la disciplina de rem de mar

I finalment, el banc fix és la disciplina que el seu col.lectiu rema en una embarcació anomenada llagut.

El col.lectiu que la practica en el Club són majorment veterans.

Un cop presentat tot aquest col.lectiu ,que el formen uns 130 socis, cal veure com he dit abans, quins objectius i problemàtiques pot tenir cadascuna d’aquestes  persones  per poder preparar les preguntes inicials que ens poden donar informació sobre el seu dia a dia, les seves relacions, el seu entorn material, els usos que li donen, els seus conflictes, problemes i/o necessitats

A part dels esportistes, també cal tenir en compte dos col.lectius més: els treballadors i els membres de la Junta Directiva, els quals també poden tenir unes necessitats i/o problemàtiques diferents.

Poden haver unes preguntes tipus que poden servir per a tots els col.lectius descrits com poden ser:

• Com vas conèixer aquesta Comunitat/Club?
• Quan temps fa que ets soci?
• Quins objectius tens pel teu dia a dia?
• Tens suggerències per proposar millores?
• Hi ha alguna cosa que eliminaries o que no t’agrada gens?

a.3) Explicació metodològica

El motiu del perquè he triat aquesta comunitat, és que jo sóc esportista d’elit, practico el rem i aquest és el meu Club, per la qual cosa, hi vaig molt sovint, puc interactuar, tant amb els entrenadors i amb els treballadors del  Club, com amb els membres de la Junta Directiva. Com si no tots, conec a una gran part, penso que és una avantatge perquè quan els hi faci les entrevistes s’obrin més i m’expliquin les seves impressions amb més sinceritat.

També cal especificar que el Club no només forma a nivell esportiu, si no que amb aquesta matèria va lligat de la mà fomentar els valors que implica l’esport: la solidaritat, el respecte, la inclusió o la diversitat. Els entrenadors no estan enfocats només a la part esportiva, si no que  són formadors emocionals i  acompanyen als esportistes i els hi fan seguiment acadèmic, especialment en les categories que estan en edat escolar (ESO, BATXILLERAT, CICLES FORMATIUS), sense passar per alt aquest acompanyament en l’etapa universitària.

En aquest seguiment emocional, es preocupen dels seus neguits del dia a dia i fomenten la  socialització. Un exemple clar,  és que quan es va estades esportives, especialment, en el cas dels adolescents, es fan deixar els mòbils fomentant la comunicació entre nosaltres i l’activitat física.

Al ser membre també d’aquesta comunitat, concretament pertanyo a la categoria sènior de la part de competició de banc mòbil, un dilema que em va preocupar era el de pensar que si quan fes entrevistes als socis de les diferents categories, si tindrien franquesa per respondre o estarien una mica cohibits. La veritat, és que va ser molt fàcil, perquè al saber de què va el tema, he pogut entendre molt millor les respostes que han plantejat, tant pel que fa a la proposta de millores, com a la descripció de problemàtiques, fins i tot de queixes i també penso que de cara a ells, també els hi ha estat més fàcil respondre aquestes preguntes a una persona que ja coneixien o si més no que havien vist pel Club.

1. b) Troballes o insghits

b.1) Entrevistes

b.2) Converses

b:3) Fotografies

En aquest apartat, primer insertaré les anotacions de treball de camp que vaig fer durant les entrevistes i després  unificaré  entrevistes, converses i fotografies  per poder donar una informació més clara i entenedora, de cara a qui llegeix l’entrevista, fent-hi constar les notes de camp i les respostes que els entrevistats em van donar.

Crec que ha estat coherent juntar-ho tot, per donar més valor al procés de recerca que he treballat i més veracitat a les respostes de cada personatge ha donat, cadascun des del punt de vista de la seva posició dins de la Comunitat/Club.

Anotacions del treball de camp:

Preguntes guia/Entrevistes per a la Memòria de Camp:

José Antonio Martí (Martinico): Coordinador Tècnic de Rem

• Com vas conèixer aquesta Comunitat/Club?

Per la família. El meu pare ja era soci i ja remava.

• Quan temps fa que ets soci?

Doncs si en tinc 67 i estic aquí des dels 5 anys, doncs fa 62 anys que em moc per aquí. He passat per moltíssimes Juntes que han anat canviat els objectius de com dirigir el Club. Vaig estar uns 10 anys fora i torno a estar a aquí amb ganes de continuar.

• Quins objectius tens pel teu dia a dia?

Coordinar la secció de rem, organitzar entrenos, estades, regates, coordinar-se amb els entrenadors de les diferents categories, per tal que els esportistes tinguin al seu abast els entrenos assignats segons el moment de la temporada i aconseguir resultats en pòdiums en Campionats de Catalunya i d’Espanya.

• Tens suggerències per proposar millores?

Moltíssimes. Necessitem material nou, és a dir embarcacions per poder competir en igualtat de condicions que altres Clubs. Per això cal que la Junta atorgui una part del pressupost per a l’adquisició de material, cosa que no està fent.

També cal més unitat entre les categories inferiors i els veterans. La secció és una i hauria d’anar de la mà. Actualment els objectius d’uns i altres no acaben de tenir les mateixes sinergies. Falta més implicació de l’entrenador dels Veterans i que tingui més comunicació amb mi per tal de tornar a anar més a la una.

Cal més implicació per part de la Junta Directiva amb la secció de Rem i que aquesta doni a conèixer a la ciutat que existim i que estem aquí.

• Hi ha alguna cosa que eliminaries o que no t’agrada gens?

El partidisme. Com he dit la secció ha d’anar a la una. Els interessos de la secció haurien de ser els mateixos i a vegades uns van per una banda i els altres per una altra.

La gent tòxica, en totes les categories cal eliminar-la. Una poma podrida, podreix a les altres. Si no hi ha solidaritat i complicitat entre els esportistes, cal tenir les eines per fer-los veure com és d’important l’esport i tots els beneficis que té per així donar la volta a determinats comportaments i fer-los canviar d’actitud.

Pepi Benítez: Esportista de banc mòbil de la secció de Rem (Va participar en 3 Olimpíades: 1 de ciclisme a Londres i 2 de rem a Tokio i Rio). Actualment participa a la repesca olímpica de rem.        

• Com vas conèixer aquesta Comunitat/Club?

Mitjançant la Federació Espanyola de Rem. Sortint de les Olimpíades de Ciclisme i arrel d’una lesió, vaig decidir que volia fer rem a Barcelona, vaig demanar a la Federació a on el podria practicar i ells em van dirigir cap al Marítim.

• Quan temps fa que ets sòcia?

Uns 10 anys aproximadament

• Quins objectius tens pel teu dia a dia?

Entrenar per millorar en tècnica i fondo. El meu objectiu actual és poder tornar a participar en els JJOO i per això cal treballar dur dia a dia.

• Tens suggerències per proposar millores?

Al Club li cal tenir una nova flota. Material competitiu que sigui una bona eina quan anem a regates. No pots competir en igual de competicions si vas amb un 600 i el teu competidor va amb un Ferrari.

• Hi ha alguna cosa que eliminaries o que no t’agrada gens?

No m’agrada la gent que critica sense aportar res. Hi ha molts veterans que es pensen que ho són perquè tenen l’edat, però un veterà per mi assoleix aquesta categoria quan ha remat de jove i arriba a veterà amb tot el coneixement que ha anat adquirint durant la seva vida esportiva. No pot opinar un nou vingut de determinades coses perquè li manca l’experiència i el coneixement.

Cescu Fernández. Treballador del cos de Marineria

• Com vas conèixer aquesta Comunitat/Club?

Per un anunci de treball a Linkedin

• Quan temps fa que ets soci/treballador?

Ara ja fa 5 anys

• Quins objectius tens pel teu dia a dia?

Complir amb la meva feina i anar aprenent dia a dia per aconseguir a ser contramestre.

Aquesta figura és la que fa de cap de marineria en un Club on hi ha amarristes amb els seus creuers i també vela a part de rem. Però el rem no és el que més feina ens dona. Nosaltres estem pels pantalans o amb les motores, donant servei a la part de creuers i a la de vela. Ajudant a amarrar o a desamarrar als trànsits que arriben o marxen del Marítim o remolcant al velers que surten de port i no poden anar a motor, entre altres tasques.

• Tens suggerències per proposar millores?

En totes les feines poden haver millores. Potser jo suggeriria una major organització. Més protocols per tal que puguem actuar més autònomament en el cas que els mariners més experimentats estiguin prestant altres serveis.

• Hi ha alguna cosa que eliminaries o que no t’agrada gens?

No m’agrada la manca de col.laboració entre companys. Aquí, tots som un equip amb diferents guàrdies i ens ho hem de muntar de cara que el Club ha d’estar cobert pels nostres serveis les 24 hores del dia i no sempre hi ha companys disposats a ser flexibles a l’hora de canviar torns, si és dona el cas.

Agustí Yepes i Daniel Bolton Veterans de la secció de banc mòbil de rem.

• Com vas conèixer aquesta Comunitat/Club?

En Daniel contesta que tots dos estaven a un altre Club de Rem de banc fix a Barcelona, però que allà no eren gens seriosos i que allà primava la festa al compromís i que si durant el cap de setmana sortien de nit, al dia següent no venia a remar ningú i això no els hi agradava gens i els va empènyer a venir al Marítim

• Quan temps fa que ets soci?

L’Agustí contesta que ja deu fer uns 7 o 8 anys ben bons

• Quins objectius tens pel teu dia a dia?

La millora. També l’Agustí respon que tot i que quan van venir al Club van venir a fer llagut (Banc Fix, que és el que practicaven a l’altre Club,) en un moment donat van provar el Banc Mòbil després de la pandèmia i els va enganxar. Ara el seu objectiu és millorar en la tècnica i en poder participar en les diferents regates que el Club participa per anar restant segons a les seves marques.

• Tens suggerències per proposar millores?

Les suggerències de tots dos coincideixen en que la Junta ha d’apostar per comprar material, ja que l’actual està molt obsolet i que si ells s’esforcen els hi cal material que els hi permeti ser igual de competitius que els esportistes dels altres Clubs.

• Hi ha alguna cosa que eliminaries o que no t’agrada gens?

La gent tòxica. L’Agustí diu que ell ve al Club a gaudir d’un espai al mar i del seu esport i que la última cosa que vol es aguantar gent tòxica que estigui tot el dia criticant sense aportar res.

Isabel Costa: Veterena de la secció de rem que també busca l’Oci i practica el Voluntariat

• Com vas conèixer aquesta Comunitat/Club?

Quan vaig conèixer al meu marit, que ell ja era soci

• Quan temps fa que ets sòcia?

Doncs fa uns trenta i pico d’anys

• Quins objectius tens pel teu dia a dia?

A mi m’agrada venir a remar i participar en regates i competicions, però davant de tot m’agrada venir aquí a passar-ho bé, a organitzar dinars o sopars, amb ball sobretot i a oferir-me de voluntària en qualsevol activitat que em necessitin, ja sigui timonejant un barco, com venen samarretes en un esdeveniment.

• Tens suggerències per proposar millores?

Sempre hi ha marge de millora en qualsevol Club. A mi m’agradaria que es fessin més activitats lúdiques, enfocades a l’oci. La meva part competitiva ja no ho és tant i el meu objectiu és gaudir de l’espai on estem i dels amics.

• Hi ha alguna cosa que eliminaries o que no t’agrada gens?

Tota aquella gent no respecte als altres, que pensa que pot estar per sobre de tothom i que aporta mal ambient.

Ismael Casamitjana: Junta Directiva

• Com vas conèixer aquesta Comunitat/Club?

Me’l va recomenar un amic amarrista que també té un barco a l’igual que jo.

• Quan temps fa que ets soci?

6 anys

• Quins objectius tens pel teu dia a dia?

Donar les eines al Club per tal que quan nosaltres, els companys de la Junta no hi siguem el Club pugui seguir funcionant amb la mateixa inèrcia.

• Tens suggerències per proposar millores?

Sempre es poden millorar coses. La nostra Junta ha après molt i encara està aprenent. Caldria millorar en la comunicació entre nosaltres. Els membres de la Junta porten temes molt diversos i no sempre estem uns i altres assabentats del que fan els companys.

• Hi ha alguna cosa que eliminaries o que no t’agrada gens?

L’autoritarisme. Perquè una Junta i un Club funcionin totes les seccions han de ser transversals. No pot ser un membre més que un altre, ni que sigui el President. Aquestes coses a vegades queden diluïdes i els càrrecs poden pujar-se al cap

Un cop haver fet les mateixes preguntes guia a tots i totes les i els entrevistats, cal destacar que cadascun en el seu àmbit,  s’ha expressat lliurement reivindicant les seves mancances i també destacant la part bona de ser membre del Club. Molts d’ells han coincidit, tot i ser d’àmbit de la secció diferents.

1. Aprenentatges

La veritat és que he aprés molt durant el treball de camp que he fet en aquesta PAC. Hi havia moltes coses que coneixia, ja que com he dit abans, jo també fa temps que pertanyo a aquesta Comunitat/Club. Sóc coneixedor de moltes mancances que té el Club com per exemple la problemàtica que han explicat companys de la secció de competició del Banc Mòbil, però gràcies a aquesta recerca, he pogut aprofundir amb moltes altres casuístiques d’altres socis/treballadors de la secció que potser no havia tingut l’oportunitat d’interactuar amb ells per tal que parlar de temes tant concrets com la seva història en el Club i sobretot, parlar més sincerament de quines suggerències proposarien per millorar i també què és el que creuen que caldria eliminar o treballar per anar reduint la problemàtica.

Molts d’ells parlen de temes comuns com pot ser la manca de material òptim per competir, cosa absolutament necessària si es volen treure bons resultats, però el que també és molt important que molts d’ells, també reclamen un bon ambient, sense toxicitats, ja que es un espai on es ve a gaudir del contacte amb el mar, de la vida social i sobretot de l’esport.

Aquest punt ha aparegut en totes les variables: esportistes, treballadors i membres de la Junta, d’una manera o d’una altre, ja sigui per atacs sense aportar res a canvi, com potser a vegades per manca de solidaritat o excés de poder.

Cal fer una reflexió acurada a aquests temes, que van més enllà de l’esport, més enllà d’un Club i reflecteixen una societat abocada a l’individualisme i a la manca de solidaritat, valors absolutament imprescindibles en l’esport. Per tant, és un punt absolutament necessari a treballar i crec que hauria de ser un punt de sortida d’inflexió.

Per descomptat, també he redescobert històrics del Club, gent que he vist des que era petit i són patrimoni de la casa. Gent de prestigi d’una profunda experiència en el mon del rem

Bibliografia: logo Reial Club Marítim de Barcelona:

https://www.maritimbarcelona.org/

https://biblioteca.uoc.edu/ca/plana/Com-citar/

https://biblioteca.uoc.edu/ca/actualitat/noticia/Com-has-de-citar-en-la-teva-bibliografia/

A) QUÈ ÉS L’ETNOGRAFIA I QUINES TÈCNIQUES SÓN LES QUE UTILITZA?

Segons la Wikipèdia, l’etnografia és la disciplina que descriu els costums i tradicions dels pobles en antropologia. Aquesta disciplina pràctica forneix dades a l’etnologia. També pot definir-se com a etnologia descriptiva. https://ca.wikipedia.org/wiki/Etnografia

Segons l’Etno, Museu Valencià d’Etnologia: La manera d’arreplegar dades d’una cultura en la investigació antropològica quan es fa treball de camp es diu etnografia. L’etnografia és un mètode, o un conjunt de mètodes, que cal emprar si hom vol recollir dades d’una de forma sistemàtica. https://letno.dival.es/ca/actividad/que-es-letnologia

Segons Rosa Guber, en el seu llibre “La etnografia: Método, campo y reflexividad” el mètode a seguir consisteix en abandonar la comoditat i sortir al carrer amb l’objectiu de veure com viu, pensa i sent el ser humà. Per a portar a terme aquesta tècnica, caldrà fer una bona observació activa i participativa, interactuant amb els membres de la comunitat estudiada i observant les seves accions, pensaments i emocions en context.  D’aquesta manera, es podrà aconseguir una comprensió més profunda de la seva cultura, de les seves pràctiques socials i de les seves relacions interpersonals.

B) EL MEU KIT DE CAMP

Per a dur a terme aquest exercici necessitaré:

• Tenir a mà un bloc de notes per perdre notes detallades sobre el que es veu, s’escolta i se sent, dels seus comportaments, de les seves normes culturals/esportives i en resum de qualsevol cosa rellevant.

• Formularis de consentiment que consistirien en fulls d’informació sobre l’estudi per a completar el resultat obtingut

• Càmera de fotos, per poder treure imatges o videos de l’espai o de les activitats/esports que s’estiguin duent a terme.

• Mòbil, per si cal enregistrar alguna entrevista o fer recerca d’algun tema que sorgeixi. Pot ser complementari de la càmera de fotos/vídeo o fins i tot del bloc de notes.

• Ordinador, per poder fer la transcripció de les entrevistes, així com poder plasmar de forma ordenada el resultat de les notes que s’hagin pres prèviament.

• Roba esportiva per si cal pujar a una motora i enregistrar imatges/vídeos d’esportistes que estiguin remant o navegant o per entrar al gimnàs i posar-se en situació juntament amb els esportistes que estiguin entrenant.

C) COM UTILITZARÉ  LA RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

Per a portar a terme el meu KIT DE CAMP hi ha diferents tècniques per a aconseguir-ho:

• Practicant l’observació participant, passant temps amb la comunitat del Marítim. Participar en les activitats/esports que practiquen per comprendre millor les seves dinàmiques socials i culturals.

• Fent entrevistes als membres de la comunitat per obtenir perspectives profundes sobre les seves vides, creences, valors i experiències. En aquest punt estarà bé fer preguntes concretes per obtenir també respostes detallades.

• Analitzant el contingut

En aquest punt caldrà distingir entre:

1 Anàlisi reflexiu : en el que hauré de reflexionar periòdicament sobre el meu propi paper com a observador i investigador. En aquest punt, primer hauré d’identificar els meus propis prejudicis, tendències i influències per a tenir comprensió de la cultura que estic estudiant.

2 Anàlisi comparatiu : en el que caldrà comparar i  contrastar les dades recopilades amb altres estudis i  teories etnogràfiques d’altres comunitats similars, per ampliar la meva comprensió i descobrir noves perspectives.

D) Escolta activa. Per aconseguir un bon feedback amb els entrevistats, caldrà tenir una bona predisposició a escoltar-los, de forma empàtica i absolutament objectiva. El punt de la comunicació és bàsic per poder tenir una bona informació de primera mà, provinent dels membres de la comunitat.

Finalment, caldrà fer una validació de dades com pot ser la triangulació de dades, on podria utilitzar diferents mètodes de recopilació de dades per així validar la informació obtinguda i reforçar la credibilitat  d’aquest estudi.

La comunitat que he triat per a portar a terme aquest repte,  a la qual hi puc accedir i interactuar amb facilitat, és un Club social enfocat a l’esport, concretament al rem i a la vela. El Club és el Reial Club Marítim de Barcelona (RCMB).

Aquesta Comunitat, es va crear el 1902. Des d’aleshores, no va parar d’aconseguir resultats a nivell de medalles en competicions nacionals i internacionals, aconseguint al 1932,  la primera medalla olímpica en la disciplina de rem.

El seu objectiu és fomentar i facilitar la pràctica dels esports nàutics, principalment  el rem i la   Vela, celebrar competicions nàutiques, estimular el progrés de la construcció naval esportiva i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva.

Altres objectius també poden ser patrocinar o donar suport a iniciatives relacionades amb el mar, l’esport i la cultura sempre que no hi hagi lucre.

Donat el seu caràcter esportiu i de recreació, el Club podrà organitzar activitats cíviques i culturals, actes socials, festes i reunions de caràcter semblant. Les activitats esportives principals han de ser de caràcter federat.

El motiu del perquè he triat aquesta comunitat, és que jo sóc esportista d’elit, practico el rem i aquest és el meu Club, per la qual cosa, hi vaig molt sovint, puc interactuar, tant amb els entrenadors i amb els treballadors del  Club, com amb els membres de la Junta Directiva.

També cal especificar que el Club no només forma a nivell esportiu, si no que amb aquesta matèria va lligat de la mà fomentar els valors que implica l’esport: la solidaritat, el respecte, la inclusió o la diversitat. Els nostres entrenadors no estan enfocats només a la part esportiva, si no que  són formadors emocionals i ens acompanyen i fan seguiment acadèmic, especialment en les categories que estan en edat escolar (ESO, BATXILLERAT, CICLES FORMATIUS), sense passar per alt aquest acompanyament en l’etapa universitària.

En aquest seguiment emocional, es preocupen dels nostres neguits del dia a dia i fomenten la nostra socialització. Un exemple clar,  és que quan es va estades esportives, especialment, en el cas dels adolescents, es fan deixar els mòbils fomentant la comunicació entre nosaltres i l’activitat física.

La conclusió, és que penso que cal fomentar l’esport a totes les edats, però especialment, penso que a la gent jove li va molt bé practicar-lo, preferiblement si és en un entorn exterior, a l’aire lliure, independentment qu

e sigui a nivell de competició o a nivell lúdic, ja que és saludable a nivell físic i necessari a nivell emocional i social, donat que facilita eines que després es podran aplicar a tots els nivells al llarg de la nostra vida.

Objectiu:

Quina és la meva vinculació amb l’objecte? A quins valors, records, afectes o emocions apel.la?

Amb aquest objecte he tingut dues vinculacions diferents, ja que fan referència a dues etapes de la meva vida. La primera, va ser quan era petit: Hi jugava moltíssim i en tenia de diferents temàtiques. Els muntava amb el meu pare i hi jugava hores i hores. Més tard, en una segona etapa, ja adolescent, em van ajudar a treballar la imaginació. Els ajuntava amb els dels meus amics i fèiem diorames temàtics en espais públics com universitats o espais municipals, els quals ens deixaven una espai per fer un diorama d’un tema concret. En vuit, deu, dotze taules fèiem un diorama de grans dimensions, cosa que ens permetia ser imaginatius, compartir material, fer pluja d’idees, ser organitzatius i gaudir del treball en comú.

Quines són les característiques formals i funcionals principals de l’objecte triat?

Les característiques formals de les joguines Playmobil són figures articulades d’uns 7,5 cm., amb braços i cames rígides.

Funcionalment, són figures sempre alegres, fàcils de manipular i de transformar en personatges de qualsevol època o professió mitjançant els seus múltiples accessoris. D’aquesta manera aparentment senzilla, es prioritza a la imaginació como a principal protagonista del joc.  Aquest és el secret del seu èxit.

Actualment, se n’han venut uns 2.000 milions arreu del món!

A quina “necessitat universal” respon? Quines són les pràctiques socials amb què es relaciona?

Els playmobils no responen a una necessitat universal concreta.

Les pràctiques socials amb que se’ls relacionen són la seva expressió creativa, que estimulen la imaginació, ajuden al desenvolupament social, a l’educació emocional, a aprendre sobre el mon real, al desenvolupament de les habilitats motores, a l’entreteniment i a la diversió.

—Com es relacionen les característiques formals, funcionalitats, estètica i usabilitat de l’objecte triat amb els seus “dimensions culturals” i “funcions simbòliques”? Com canvien en diferents contexts culturals o èpoques històriques?

Les característiques formals, funcionals, estètiques i d’usabilitat estan molt lligades les unes amb les altres i també amb les dimensions culturals i amb les funcions simbòliques.

Les dues primeres poden estar relacionades amb les necessitats i les influències culturals de cada país on es distribueixen.

L’estètica pot estar adreçada a un tipus de gustos d’un tipus de cultura en concret, per exemple amb els colors o vestimenta.

Quant a la usabilitat, cal ressaltar el seu disseny ergonòmic, així com la seguretat del producte que sempre variarà depenent de la legislació i normes de cada país.

Un cop exposades les característiques formals i funcionals, reflexionarem en com es relacionen  les dimensions culturals i simbòliques.

Aquestes depenen dels significats simbòlics de cada cultura o de cada moment històric.  Els Playmobils poden ser associats amb valors, creences i pràctiques culturals específiques en diferents parts del món. Les seves històries i escenaris poden reflectir l’imaginari cultural d’una societat, incloent-hi contes, fets històrics i referències a la cultura popular. També poden ser utilitzats per representar i reforçar la identitat cultural d’una comunitat. El seu lema, però és no entrar mai ni en temes polítics, ni religiosos.

—Quina és la relació entre disseny i antropologia? Quin paper juga el concepte de “cultura”?

Tenint en compte que disseny  i antropologia estudien a les persones, hi trobarem diferents punts en comú:  cultura i  diversitat cultural, ètica, responsabilitat, l’estudi de com s’utilitzen els objectes, així com el seu significat, i perspectives interdisciplinàries.

Quant a la cultura es tenen en compte els valors, pràctiques i símbols d’una societat, i quant a la diversitat cultural,  cal diferenciar que l’antropologia  reconeix la diversitat a través del temps i l’espai i el disseny reconeix  les diferències d’aquesta diversitat.

Ètica i responsabilitat coincideixen en la preservació dels coneixements, de les pràctiques tradicionals, amb el respecte pels drets i necessitats dels participants de la investigació així com dels usuaris dels productes dissenyats, de la consideració dels impactes socials i ambientals dels objectes i finalment dels serveis que es creen.

L’estudi de l’ús i del significat ens indica que dissenyadors i antropòlegs es preocupen per entendre com són els objectes en aquest cas, playmobils, en que treballen dirigits a reflectir a persones i comunitats.

La diferència és que l’antropologia estudia com els objectes formen part de la vida quotidiana, mentre que amb les pràctiques socials d’una cultura, pretenen crear objectes que siguin útils i significatius per als seus usuaris.

El darrer punt, les perspectives interdisciplinàries ens fan veure que cada vegada es troba més interès en les perspectives interdisciplinàries entre el disseny i l’antropologia.